Sant Pau

Biografia i tradició
Paulus, també anomenat Saül, va néixer a Tarso a la província de Cilicia, a l'actual Turquia entre l'any 4/5 i 10/15 d. C. Era fill de jueus fariseus de cultura hel·lenística i amb ciutadania romana. Quan encara era molt jove fou enviat a Jerusalem per rebre una bona educació. Ja adult va participar en les primeres persecucions contra els cristians. També va intervenir en el martiri de Sant Esteve. Després d'aquest fet i durant un viatge a Damasc, va caure del cavall encegat per un llamp i va tenir una visió de Crist ressuscitat, el qual li va encomanar una missió. La missió era predicar l'evangeli entre els gentils (tot els que no són jueus), per això se'l coneix com Apòstol dels gentils. Encara que va ser contemporani de Jesucrist, probablement mai és conegueren.

Ja amb el nom de Pau, adoptat després de la seva conversió predicà la doctrina cristiana al llarg dels seus viatges i que el duen fins a Síria, Palestina, Àsia Menor i Grècia. També va escriure diverses missives (epístoles) a les comunitats cristianes de l'entorn Mediterrani.

En un dels seus viatges, quan torna a Roma és apressat durant les revoltes i persecucions de Neró als cristians. És sentenciat a mort per decapitació, pena que s'executa a l'any 64 o 67. Segons la tradició cristiana l'execució va ser el 29 de juny, el mateix dia que Sant Pere era crucificat cap per avall.

Atributs
Túnica, llibre, espasa

Situació
A continuació aniré indicant les diverses imatges i estàtues del sant:

Estàtua de sant Pau (google maps)
Es troba al mig del pati de la la Casa de Convalescència de l'Hospital de Santa Creu, un dels edificis de Barcelona on hi ha més representacions del sant. El naixement d'aquest institució es deu sobretot al llegat econòmic de Pau Ferran. Com a prova d'agraïment envers Pau Ferran es construirien diverses estàtues, murals i plafons ceràmics del seu sant. Aquesta estàtua està feta amb pedra de Montjuïc per l'escultor occità Lluís Bonifaç, el Vell, entre 1678-79. El sant sosté una espasa a la ma dreta i un llibre a l'esquerra. El cap està coronat amb un nimbe. L'estàtua estava policromada. Es tracta d'una de les primeres escultures documentades d'aquest autor i també la seva primera obra important coneguda. Aquest escultor també és l'autor de l'estàtua de Santa Eulàlia (1686) situada a la plaça del Pedró de Barcelona.
Sant Pau, al pati de la Casa de la Convalescència 
Estàtua de sant Pau (google maps)
Situada a la part exterior de la Casa de Convalescència, a la cantonada del carrer del Carme i Egipcíaques. L'escultura està feta en pedra de Montjuïc per l'escultor Domènec Rovira el Jove a l'any 1668. Situada en una fornícula, el sant està recolzat sobre una espassa i porta un llibre a la ma esquerra. El cap porta nimbe.
Sant Pau al carrer del Carme
Plafons ceràmics de la vida de sant Pau (google maps)
Situats en el vestíbul de la Casa de Convalescència. El ceramista que les va fer fou en Llorenç Passoles entre 1679 1682. Són 10 plafons que expliquen el fets més destacats de la vida de Sant Pau: conversió de sant en el camí de Damasc, fugida de Damasc, prèdica del sant, practicant la la caritat amb sant Bernabé, naufragi a Malta, escrivint les Epístoles, denunciat i empresonat, trobada de sant Pere i sant Pau a Roma, decapitació de sant Pau, imatge del sant Pau amb els atributs.
Plafons ceràmics de la vida sant Pau 
Capella de la Casa de Convalescència (google maps)
La capella de la Casa de Convalescència també és un espai on trobam nombroses imatges de sant Pau. És considerada un dels exemples més bells de Barroc a Catalunya. La seva decoració és molt abundant, i tant les parets com sostres estan coberts per pintures i plafons ceràmics. La figura central de la decoració és sant Pau. El trobam tant a les pintures murals com al quadre ubicat en el retaule. És un quadre que representa la Caiguda de sant Pau, obra d'Antoni Viladomat datada 1728.
Capella de la Casa de Convalescència
Per acabar amb les imatges de sant Pau, és molt recomanable la visita virtual mitjançant Google Maps. 

Monestir de Sant Pau del Camp (google maps)
El Monestir de Sant Pau del Camp és una de les joies romàniques de la ciutat de Barcelona situada al bell mig del Raval. La primera referència documental data de l'any 977. L'església i el claustre són els elements més ben conservats del conjunt romànic. Malgrat estar dedicat al sant, sols trobam una petita representació de sant Pau. Consisteix en un petit relleu que es troba al timpa de la portalada principal. Surten representades tres figures: al mig, Crist en actitud de beneir i sant Pere (dreta) i sant Pau (esquerra) a cada costat.
Crist, Sant Pau i Sant Pere a la porta de Sant Pau del Camp
Carrer i Ronda de Sant Pau (google maps)
Pels voltants del monestir de Sant Pau del Camp, no trobam més imatges del sant, però sí dos carrers dedicats a ell: el carrer de Sant Pau (que uneix el portal de la Boqueria amb el monestir de Sant Pau del Camp) i la ronda Sant Pau (carrer construït sobre l'antiga murada i que fa referència un antic portal del mateix nom que hi havia en aquella zona)

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (google maps)
El patró principal de l'hospital, sant Pau, només apareix com a imatge al templet que hi ha al costat de la reixa d'entrada principal al recinte. És obra d’Eusebi Arnau, autor també de les nombroses escultures de l'hospital modernista, construït 1902 i 1930.  És més nombrosa la representació de Sant Pau a través dels seus atributs: el llibre i l'espasa, que apareixen recollits en molts escuts en combinació amb els atributs de l'hospital. 
Sant Pau al Hospital de Santa Creu i Sant Pau
Catedral (google maps)
Trobam una imatge de sant Pau a la porta principal de la catedral de Barcelona. Aquesta porta, d'estil neogòtic, fou projectada per l'arquitecte Josep Oriol Mestres. Entre la nombrosa decoració del portal trobam una imatge de Crist (centre) i els 12 apòstols (repartits a ambdos costats), obra d'Agapit Vallmitjana i Barbany al 1887. 
San Pere (esquerra) i Sant Pau (dreta) a la catedral de Barcelona

Santa María del Mar (google maps)
En el portal principal d'aquesta bella esglèsia gotica es troben a cada costat, dues imatges: Sant pau a l'esquerra i Sant Pere a la dreta. A la mà dreta sosté un llibre, mentre a l'esquerra sostenia una espassa, aquesta ha desaparegut i actualment sols es pot observar l'empunyadura

Sant Pau a Santa Maria del Mar
Bibliografia 

Sant Isidor de Sevilla

Biografia i tradició

No l'hem de confondre amb el sant madrileny Isidor (Isidre) Llaurador. Era descendent d'una família hispano romana d'elevat rang social, fill de Turtura i Severià, que fou governador de la província Cartaginense. Era germà dels també sants Fulgencio, Leandro y Florentina. De jove, la família es va traslladar a Sevilla, on Isidor estudià a l'escola i es formà. A la mort del seu germà Leandre el 600 o 601, el va succeir en la seu episcopal de Sevilla. Com a bisbe de Sevilla va tenir una important activitat eclesiàstica i política. 

Isidor fou l'últim dels pensadors i filosofs cristians, i l'últim dels grans pares llatins de l'Església.
Sovint és considerat el cim intel·lectual del seu moment, ja que va tenir una gran influència en l'evolució de l'educació i el saber medievals. Fou autor d'importants obres històriques, religioses i enciclopèdiques com per exemple les seves famoses Etimologías (Etymologiae u Originum sive etymologiarum libri viginti). És la seva obra més coneguda i està considerada una de les recopilacions medievals de cultura clàssica més importants. És un conjunt de volums que recull el saber de l'època per temes i per tant funciona com una enciclopèdia. Al llarg de l'Edat Mitja va ser el text més usat a les institucions educatives.

San Isidoro de Sevilla (1655) de Bartolomé Esteban Murillo.
Situació

Una estàtua d'aquest sant es troba al vestíbul, dins una fornícula, de l'edifici històric de la UB a Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes 585). Aquesta estàtua i les altres quatre (Averrois, Alfons X el Savi, Ramon Llull i Joan Lluís Vives) va ser esculpides pels germans Vallmitjana i col·locades el el 1876. El sant apareix amb la seva mitra, el bàcul episcopal i una ma i un llibre a l'altre.

Sant Isidor al vestibul de l'edifici de la UB a Gran Via

Bibliografia 

Enciclopedia Católica: San Isidoro de Sevilla

Flos sanctorum de la vidas de los santos, 1790, Pedro Ribadeneyra, Barcelona